2 mayo, 2016

Història

FÀBRICA LEHMANN
“Antiga fàbrica de nines ÉDEN-BÉBÉ”

historiaL’any 1891, aquest terreny de la nova esquerra de l’Eixample era propietat de la Sra. Maria Zanni, vídua de Pablo Barba, que volia construir una tanca, una casa, un col·lector, la vorera i un pas de carruatges. En un projecte dibuixat però no construït, figurava un edifici de planta baixa i 5 pisos, amb el futur passatge central en la seva posició actual. Finalment l’edifici construït només va aixecar planta baixa i un pis.

Ernst Paul Lehmann, nascut a Berlín el 9 de juny de 1856 i mort a Brandenburg an der Havel el 10 de juny del 1934 va ser un dels més importants fabricants de joguines del món. L’any 1893 Lehmann, instal·là una de les seves fàbriques a l’interior de l’illa. Lehmann Spielzeuge es dedicà a fer nines amb cap de porcellana i més tard joguines de llauna. L’any 1920 fabricava 80 models diferents de joguines de llauna.

Accedint pel carreró central ens trobem amb un pati pràcticament quadrat, al voltant del qual es realitzaven totes les operacions de la fàbrica. L’abril de l’any 1903, la companyia va construir en aquest pati la xemeneia de 25 metres d’alçada per al forn i la mufla, per a la cocció i decoració de porcellana i posteriorment pels fogons amb gresol per fondre metalls. Sembla que durant la guerra civil la dedicació primordial va ser la de fabricar plats i coberts per un únic client: l’exèrcit republicà.

Quan Lehmann & Cia. va tancar definitivament la fàbrica, alguns treballadors van romandre per teixir disfresses de felpa, negoci que es va anomenar Le Man Brothers.

Durant i sobretot després de la guerra, cap a l’any 1939, el recinte es va mantenir inalterat però gradualment es començà a ocupar amb nous inquilins amb petits negocis, tals com una impremta, un taller mecànic, una fusteria, una metallisteria, etc. Això va implicar transformacions en les construccions existents. El nou propietari Sr. Josep Soldevila Canaleta, per donar resposta a aquesta nova demanda, començà a compartimentar, transformar i ampliar els locals a partir de l’any 1943. Es van ocupar les cobertes dels antics tallers i magatzems al voltant del pati de la vella fàbrica. Ampliacions, remuntes i d’altres construccions han anat posteriorment alterant el que havia estat el recinte industrial. Actualment, aquest indret encantadorament inhòspit, és encara un desconegut en el cor de la nostra ciutat. Els últims 15 anys l’espai ha anat ocupant-se amb una vintena d’estudis-taller amb dissenyadors gràfics, fotògrafs, artistes, galeria d’art, ceramistes, interioristes, arquitectes, gent de la faràndula, brocanters, pintors, fusters… amb un aire bohemi, similar a altres llocs que podem trobar a París, Milà o Berlín.

Josep Llobet (oct.2012)

Tres llibres on apareix la Fàbrica Lehmann

Barcelona, ciutat de fàbriques
La ciutat de les Joguines
Les set caixes